Un dia del mes d'octubre, algú va penjar a la sala de professors de l'institut, una vinyeta, possiblement treta d'algun periòdic. En ella, es veia clarament un professor a l'aula, equipat amb un ordinador amb connexió a internet, un canó, una pissarra digital... I projectat sobre la pissarra, una suma (2+2=4) escrita amb el bolígraf digital, junt al comentari: "Soy un maestro innovador".
I em va fer gràcia, "ja que a pesar de tota la tecnologia que puguem tindre, els continguts són els mateixos, i per tant, aquesta inversió econòmica, no queda justificada", pensava jo. I em van vindre al pensament unes preguntes que uns anys abans el professor Jordi Adell (tota una eminència dins del món informàtic) va pronunciar enmig d'una de les seues classes de "Noves tecnologies aplicades a l'Educació" i que d'alguna manera corroboraven el meu pensament: "¿Penseu realment que tot açò (micròfon, ordinador, projector, la presentació que projectava sobre la pantalla blanca...) és necessari per a l'educació? ¿Quina diferència hi ha entre veure una presentació o que ho escriga a la pissarra?". I la conclusió a la qual s'arribà a l'aula va ser que no existia diferència substancial entre una cosa i l'altra, i que només la presentació obtenia avantatge per estalviar temps, per ser més motivant i per a captar l'atenció de l'alumnat.
Però ara des de la distància i després d'haver realitzat aquest seminari de noves tecnologies aplicades a l'educació, m'he adonat que són molt més que una simple presentació en powerpoint o que un canó projectant una imatge "morta" davant la classe. Això, ho podríem considerar noves tecnologies aplicades a la docència, ja que serien un recurs més i motivador del qual servir-se el professor, però poc profit faria al nostre alumnat, ja que continuaria amb els plantejaments tradicionals.
De res serveix dotar de cares pissarres digitals als centres educatius si no es dota al professorat dels recursos ni de la formació necessària per a poder traure el màxim profit a la situació educativa. I és ací on ara li trobe la gràcia a la vinyeta del principi. Evidentment, els conceptes són els mateixos, però els procediments han de canviar. Només hem de mirar els joguets que trobem en aquesta època nadalenca a les botigues: computadores amb programes educatius per a xiquets i xiquetes de 2, 3 i 4 anys; videoconsoles de diferents tipus, algunes amb jocs per a "Learn Spanish" o "Aprende inglés" i altres amb les quals jugar amb els moviments del cos...
I per si no fora prou, un estudi recent de la empresa Habbo, del qual han parlat diferents televisions, abans de la Nit de Cap d'Any, afirma que 1 de cada 5 adolescents només sonar les campanades es connectarà a l'ordinador per a establir contacte amb la seua comunitat virtual.
¿I nosaltres pretenem que un llibre en format paper, una llibreta i uns bolígrafs centren la seua atenció? Hem passat d'un alumnat receptor d'informació, a un tipus d'alumnat que necessita respostes ràpides i interactuar amb el seu entorn, un alumnat que d'alguna manera, cada vegada quan arriba a l'institut o l'escola es sent com un viatger del temps, ja que les escoles actuals no responen a la seua realitat quotidiana. Pareix ser que les "noves tecnologies" evolucionen massa ràpid, i que segons a qui preguntem, poden no ser tan noves.
I em va fer gràcia, "ja que a pesar de tota la tecnologia que puguem tindre, els continguts són els mateixos, i per tant, aquesta inversió econòmica, no queda justificada", pensava jo. I em van vindre al pensament unes preguntes que uns anys abans el professor Jordi Adell (tota una eminència dins del món informàtic) va pronunciar enmig d'una de les seues classes de "Noves tecnologies aplicades a l'Educació" i que d'alguna manera corroboraven el meu pensament: "¿Penseu realment que tot açò (micròfon, ordinador, projector, la presentació que projectava sobre la pantalla blanca...) és necessari per a l'educació? ¿Quina diferència hi ha entre veure una presentació o que ho escriga a la pissarra?". I la conclusió a la qual s'arribà a l'aula va ser que no existia diferència substancial entre una cosa i l'altra, i que només la presentació obtenia avantatge per estalviar temps, per ser més motivant i per a captar l'atenció de l'alumnat.
Però ara des de la distància i després d'haver realitzat aquest seminari de noves tecnologies aplicades a l'educació, m'he adonat que són molt més que una simple presentació en powerpoint o que un canó projectant una imatge "morta" davant la classe. Això, ho podríem considerar noves tecnologies aplicades a la docència, ja que serien un recurs més i motivador del qual servir-se el professor, però poc profit faria al nostre alumnat, ja que continuaria amb els plantejaments tradicionals.
De res serveix dotar de cares pissarres digitals als centres educatius si no es dota al professorat dels recursos ni de la formació necessària per a poder traure el màxim profit a la situació educativa. I és ací on ara li trobe la gràcia a la vinyeta del principi. Evidentment, els conceptes són els mateixos, però els procediments han de canviar. Només hem de mirar els joguets que trobem en aquesta època nadalenca a les botigues: computadores amb programes educatius per a xiquets i xiquetes de 2, 3 i 4 anys; videoconsoles de diferents tipus, algunes amb jocs per a "Learn Spanish" o "Aprende inglés" i altres amb les quals jugar amb els moviments del cos...
I per si no fora prou, un estudi recent de la empresa Habbo, del qual han parlat diferents televisions, abans de la Nit de Cap d'Any, afirma que 1 de cada 5 adolescents només sonar les campanades es connectarà a l'ordinador per a establir contacte amb la seua comunitat virtual.
¿I nosaltres pretenem que un llibre en format paper, una llibreta i uns bolígrafs centren la seua atenció? Hem passat d'un alumnat receptor d'informació, a un tipus d'alumnat que necessita respostes ràpides i interactuar amb el seu entorn, un alumnat que d'alguna manera, cada vegada quan arriba a l'institut o l'escola es sent com un viatger del temps, ja que les escoles actuals no responen a la seua realitat quotidiana. Pareix ser que les "noves tecnologies" evolucionen massa ràpid, i que segons a qui preguntem, poden no ser tan noves.
Reflexionem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada